Un proyecto con horizonte y sin final

(Innovación – Aldebaran Innovation)

Este es un planteamiento sin final, un proyecto abierto que sirve para formular continuamente nuevas preguntas. Y por supuesto, intentar contestarlas. Ya sabemos que los científicos buscamos preguntas, porque sabemos que en la formulación de la pregunta está casi implícito un principio de respuesta, de hipótesis, que nos puede proyectar a nuevos conocimientos y después a nuevas preguntas, en este carrusel inevitable de la vida.

Las preguntas son como nuevas posibilidades, nuevos horizontes. Y la formulación de las preguntas es el principio para encontrar nuevas formas de hacer.

Entradas relacionadas

Un comentario en «Horizonte Innovación»

  1. I

    Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d’aventures, ple de coneixences.
    Has de pregar que el camí sigui llarg,
    que siguin moltes les matinades
    que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
    i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
    Tingues sempre al cor la idea d’Itaca.
    Has d’arribar-hi, és el teu destí,
    però no forcis gens la travessia.
    És preferible que duri molts anys,
    que siguis vell quan fondegis l’illa,
    ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
    sense esperar que et doni més riqueses.
    Itaca t’ha donat el bell viatge,
    sense ella no hauries sortit.
    I si la trobes pobra, no és que Itaca
    t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
    sabràs el que volen dir les Itaques.

    II

    Més lluny, heu d’anar més lluny
    dels arbres caiguts que ara us empresonen,
    i quan els haureu guanyat
    tingueu ben present no aturar-vos.
    Més lluny, sempre aneu més lluny,
    més lluny de l’avui que ara us encadena.
    I quan sereu deslliurats
    torneu a començar els nous passos.
    Més lluny, sempre molt més lluny,
    més lluny del demà que ara ja s’acosta.
    I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

    III

    Bon viatge per als guerrers
    que al seu poble són fidels,
    afavoreixi el Déu dels vents
    el velam del seu vaixell,
    i malgrat llur vell combat
    tinguin plaer dels cossos més amants.
    Omplin xarxes de volguts estels
    plens de ventures, plens de coneixences.
    Bon viatge per als guerrers
    si al seu poble són fidels,
    el velam del seu vaixell
    afavoreixi el Déu dels vents,
    i malgrat llur vell combat
    l’amor ompli el seu cos generós,
    trobin els camins dels vells anhels,
    plens de ventures, plens de coneixences

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *